Irekia: 365 egun, 24 ordu egunean
PATRIM+ BIRTUALAREN BALIABIDE DIGITALEN ESPAZIOA
La iglesia de Sant Pere de Sorpe es un edificio profundamente transformado y…
Sant Joan d’Isil está alejada del pueblo, como pasa a menudo en los…
Santa Maria d’Àneu ya aparece mencionada en el acta de consagración de La…
Sant Pere del Burgal ya es nombrado el año 859, cuando su abad,…
Situado en la planta baja de Casa Gassia, puede visitarse con las visitas…
Esta sencilla construcción de nave única alberga un importante conjunto de pintura mural del s. XIII. Está declarada BIC
En los sillares se han encontrado numerosas marcas de cantería que la ponen en relación con la construcción del cercano monasterio de Santa María de Sijena.
En la zona sur del Somontano apenas existen manantiales superficiales, lo que obligó a sus habitantes a idear un sistema que les permitiera acceder con comodidad a los manantiales subterráneos y mantenerlos.
Ocupa el solar donde se emplazó la mezquita mayor musulmana y la primitiva catedral consagrada (1101). La catedral actual, dedicada a Nuestra Señora de la Asunción se construyó entre los años 1517 y 1533, y su tipología responde al modelo de planta de salón.
Originada en la fortaleza árabe Al-Qasr, el casco urbano conserva el trazado medieval donde resalta la Plaza Mayor o de Mosén Rafael Ayerbe, magnífico ejemplo de plaza porticada y el Castillo-Colegiata del s. XI-XVI.
El Merengue és el nom que des del 1938 rebé el Tossal del Deu on se situà una forta posició defensiva el qual s’estenia des de la masia Botet (cal Massagué) fins a aquesta posició. Testimoni de durs enfrontaments bèl·lics entre els exèrcits. La seva defensa fou vital per a les forces franquistes del V Cos d’Exèrcit d’Aragó del general Moscardó, i de la 27 Divisió del XVIII Cos d’Exèrcit de la República, principalment formada amb la lleva del biberó i que mai va assolir l’objectiu.
La Cova Gran de Santa Linya es troba al mig d’una petita vall molt tancada, formada pel torrent de Sant Miquel. Malgrat l’aparent aïllament d’aquest indret dins la geografia de la Noguera, fou un lloc habitat per dos homínins: H. neanderthalensis i H. Sapiens. Aquesta cavitat, als primers contraforts del Prepirineu, conserva testimonis dels darrers 50.000 anys de la nostra història. És la nostra responsabilitat vetllar per la protecció d’un element clau del nostre patrimoni col·lectiu per tal de llegar-lo a futures generacions.