{"id":6978,"date":"2022-02-13T21:29:44","date_gmt":"2022-02-13T19:29:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/?post_type=cpt_portfolio&p=6978"},"modified":"2022-02-23T19:16:47","modified_gmt":"2022-02-23T17:16:47","slug":"el-merengue","status":"publish","type":"cpt_portfolio","link":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/portfolio\/el-merengue\/","title":{"rendered":"El Merengue"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tLA GUERRA CIVIL A LA NOGUERA <\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

Qu\u00e8 va ser la Guerra Civil<\/strong>.<\/p>\n

Al mes de juliol de 1936 el govern a Espanya era una Rep\u00fablica i a Catalunya .\u00a0El dia 18 de juliol de 1936 va comen\u00e7ar a tota Espanya una guerra civil, \u00e9s a dir una lluita en que eren persones del mateix pa\u00eds, les que estaven en un i altre b\u00e0ndol. Uns generals de l\u2019exercit encap\u00e7alats per Franco van fer un cop d\u2019Estat. Que volia acabar amb aquest govern. El b\u00e0ndol de Franco es va autoanomenar\u00a0nacional,\u00a0i el dels Governs que hi havia en aquells moment republic\u00e0.<\/p>\n

Al comen\u00e7ament de la guerra en la zona republicana hi va haver aldarulls.\u00a0A \u00a0la poblaci\u00f3 de Camarasa, com a altres llocs, grups d’incontrolats van incendiar l’esgl\u00e9sia parroquial i van assassinar el moss\u00e8n del poble.\u00a0 Moltes persones\u00a0del poble van ser perseguides.<\/p>\n

La\u00a0batalla\u00a0del Segre<\/strong>.<\/p>\n

Entre abril de 1937 i gener de 1938 es va a gestar una batalla cruenta que es quedar\u00e0 en la mem\u00f2ria de les poblacions: la batalla del\u00a0Segre.\u00a0Els grans rius de la zona, l’Ebre, el Segre i la Noguera Pallaresa es transformen en fronteres naturals entre els dos b\u00e0ndols que intentaven una i altra vegada superar.<\/p>\n

Es tractava d’una zona\u00a0imprescindible\u00a0a nivell estrat\u00e8gic, el seu control podia canviar el rumb de la guerra, ja que\u00a0a inicis de segle es va crear un sistema d\u2019embassaments que proporcionaven electricitat a grans i petites ciutats de Catalunya, entre elles Barcelona, on es trobava gran part de la ind\u00fastria armamentista de l’ex\u00e8rcit\u00a0republic\u00e0.\u00a0Aquesta frontera va portar a la destrucci\u00f3 de molts dels ponts que comunicaven banda i banda dels rius amb el prop\u00f2sit d\u2019 impedir l’avan\u00e7 de l’ex\u00e8rcit nacional.<\/p>\n

La guerra a casa<\/strong><\/p>\n

A mesura que va avan\u00e7ar la guerra, molta gent va fugir del lloc on residien i van haver d’anar-se’n a altres m\u00e9s segurs, s\u00f3n a els anomenats refugiats, que van comen\u00e7ar a arribar al poble de Camarasa entre desembre de 1936 i juliol de 1937. Com que aquesta gent no tenia casa, gaireb\u00e9 totes els familiars de Camarasa van acollir-les a casa\u00a0seva.\u00a0La caserna de la Gu\u00e0rdia civil del poble va acollir a mares que fugien amb els seus fills.<\/p>\n

Durant la Guerra Civil es van inaugurar les escoles, que s’havien constru\u00eft gracies al finan\u00e7ament de \u00a0l’Ajuntament i de la Rep\u00fablica.\u00a0Els nens que llavors hi anaven recorden els sorolls dels avions que sobrevolaren Camarasa, dirigint-se a la presa, i la por que van patir. Tots sabien qu\u00e8 havien de fer quan aix\u00f2 passava: sortir de l’edifici i amagar-se sota les oliveres del camps propers.<\/p><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tESPAIS DE GUERRA<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

A les Trinxeres<\/strong><\/p>\n

Originalment, les trinxeres no s’utilitzava la fusta i els refor\u00e7os de ferro que s\u2019han fet servir per a la reconstrucci\u00f3 de les Trinxeres del Merengue,\u00a0 sin\u00f3 que l’excavaci\u00f3 de les trinxeres \u00e9s feia al mateix guix que conforma el sediment del tossal.\u00a0Per tant, les parets eren tamb\u00e9 de terra.\u00a0Els sacs eren de formig\u00f3, feien servir de parapets.\u00a0Les trinxeres es caracteritzen per tenir passadissos molt estrets que, d’una banda, dificulten la mobilitat, per\u00f2 eren grans aliats\u00a0a l’hora de evitar que els projectils dels enemics arribessin als soldats que es trobaven dins les trinxeres.<\/p><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tQU\u00c8 VA PASSAR AL MERENGUE?<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

L’avan\u00e7 dels revoltats<\/strong><\/p>\n

Des de desembre de 1937 els revoltats, dirigits pel general Juan Yag\u00fce, van realitzar una gran ofensiva al front d’Arag\u00f3, fent-se amb centres urbans com Terol o Casp.\u00a0Aquestes forces, en un r\u00e0pid avan\u00e7, van aconseguir Lleida al mes de mar\u00e7, sent en aquesta ciutat on van trobar gran resist\u00e8ncia per part dels republicans.\u00a0Tot i les dificultats posades pels republicans, el general Yag\u00fce va aconseguir fer-se amb la ciutat.\u00a0El 6 d’abril els revoltats arriben a la capital de la Noguera, Balaguer.\u00a0Els republicans, per trencar aquest avan\u00e7, fan volar el pont de Sant\u00a0Miquel.\u00a0Aix\u00ed i tot, quatre dies m\u00e9s tard les tropes revoltades superaran la l\u00ednia del riu Segre establint un\u00a0cap de pont, \u00e9s a dir, uns espais fortificats propers\u00a0en l\u00ednies enemigues que podria servir per conquerir la resta del territori.\u00a0Dins d’aquest cap de pont es trobava el Tossal de Deu, conegut ara com el Merengue.<\/p>\n

La lleva del biber\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

Aquest lloc \u00e9s recordat perqu\u00e8 per primera vegada a la guerra es va veure a un nou tipus de soldat en el b\u00e0ndol\u00a0republic\u00e0,\u00a0aquest era m\u00e9s jove que la resta que havia lluitat en els anys anteriors, eren nois de 17 i 18 anys d’edat.<\/p>\n

El president de la Rep\u00fablica, Manuel Aza\u00f1a, donades les nombroses p\u00e8rdues territorials de la Rep\u00fablica va cridar a les armes a uns 30.000 homes nascuts entre 1920 i 1921. Davant els ex\u00e8rcits professionals dels revoltats, uns joves sense entrenament professional van sortir a la conquesta d’aquest lloc.<\/p>\n

Els fets del Merengue<\/strong><\/p>\n

Els combats m\u00e9s cruents van tenir lloc durant l’ofensiva republicana dels dies 22 al 27 de maig de 1938 ,i un dels llocs d\u2019aquests enfrontaments \u00a0va ser “el Merengue”.\u00a0Un testimoni d’aquella \u00e8poca explica: “El 25 de maig (…) al cap de pont de Balaguer, el primer objectiu principal \u00e9s va centrar en la recuperaci\u00f3 del tossal.\u00a0El capit\u00e0 republic\u00e0 Cabrera, per animar els soldats, va dir la famosa frase que donaria un nou nom al Tossal de Deu: “Vinga nois, que aix\u00f2 ens ho menjarem com si fos una\u00a0merenga!”.\u00a0A les cinc del mat\u00ed \u00e9s va comen\u00e7ar a disparar l’artilleria (canons) des de la serra de Monter\u00f3. Posteriorment continu\u00e0 l’aviaci\u00f3 i finalment avan\u00e7aren cap a Monter\u00f3 els tancs i darrere la infanteria.\u00a0Els tancs no van poder superar els marges m\u00e9s elevats del tur\u00f3 i en els darrers trams els soldats s’hagueren d’enfilar amunt, protegint-se dels trets de les metralladores enemigues, amagant-se darrera de les pedres i arbres. Per\u00f2 no \u00e9s va aconseguir conquerir El\u00a0Merengue,\u00a0malgrat les successives onades de soldats que ho van intentar.\u00a0El Merengue no va resultar tan f\u00e0cil de menjar-se’l.<\/p><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/i><\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\tPAISATGE DESPR\u00c8S DE LA BATALLA<\/a>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t

El desenlla\u00e7 de la batalla<\/strong><\/p>\n

Durant sis dies les forces republicanes van a fer l’impossible per aconseguir El Merengue;\u00a0tot i aix\u00f2, la resist\u00e8ncia de les forces revoltades va ser prou fort per desmoralitzar al seu rival.\u00a0 De\u00a0fet,\u00a0les baixes van ser molt nombroses en el b\u00e0ndol republic\u00e0 en aquest curt\u00a0episodi; s’estima que van morir aproximadament 629 en aquest b\u00e0ndol, tres vegades superiors a les de l’ex\u00e8rcit revoltat.\u00a0Despr\u00e9s del 27 de maig les l\u00ednies es van mantenir, per\u00f2 l’enfrontament va cessar.\u00a0No hi va haver m\u00e9s atacs per part de cap de les forces fins passats 9 mesos\u00a0quan,\u00a0al gener,\u00a0l’ex\u00e8rcit revoltat va decidir avan\u00e7ar per la l\u00ednia de Segre per fer-se\u00a0finalment\u00a0amb la resta de\u00a0Catalunya. \u00a0La guerra acabaria quatre mesos\u00a0despr\u00e8s.<\/p>\n

A l’anomenada ofensiva de Catalunya, les tropes franquistes van fer fugir a els republicans cap a Fran\u00e7a, on van viure en camps de refugiats.\u00a0N’hi ha que no van retornar mai m\u00e9s.<\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra<\/strong>:<\/p>\n

Despr\u00e9s de tres anys d’intensa guerra el b\u00e0ndol revoltat va donar per acabada la guerra el dia 1 d’abril de 1939. A partir de llavors s’establiria la dictadura de Francisco Franco, durant quasi quaranta anys.<\/p>\n

La guerra va deixar m\u00e9s de 500.000 morts i aproximadament 400.000 refugiats en pa\u00efsos europeus i llatinoamericans.\u00a0Amb la fi de la Rep\u00fablica, el vot universal va acabar, a Catalunya es va suprimir la Generalitat, i es va perseguir a\u00a0tots aquells que van lluitar en el b\u00e0ndol republic\u00e0.\u00a0Els ven\u00e7uts foren perseguits i oblidats mentre als vencedors recordaven cada dia la seva vict\u00f2ria amb els homenatges als “Caiguts per D\u00e9u i per Espanya”.\u00a0<\/p>\n

La import\u00e0ncia del record<\/strong><\/p>\n

Les fam\u00edlies del b\u00e0ndol republic\u00e0 van ser estigmatitzades amb el qualificatiu de “rojos”.\u00a0A m\u00e9s, \u00a0\u00a0no van ni poder plorar a els seus morts, molts dels quals van desapar\u00e8ixer sense que ning\u00fa els expliquis que els havia passat ni on estaven enterrats.\u00a0La por a recordar el drama de la guerra civil \u00e9s va instal\u00b7lar com una pesada llosa sobre la societat espanyola.\u00a0Durant molts anys no \u00e9s va poder parlar obertament del que havia significat la guerra i el franquisme.\u00a0Ja fos per por, per no voler recordar fets traum\u00e0tics o simplement per oblidar el passat, la majoria de les persones que van viure aquests per\u00edodes de la hist\u00f2ria van callar, i foren poques les persones o entitats que van fer homenatges als executats, desapareguts, exiliats o als que van lluitar a la guerra defensant la Rep\u00fablica.\u00a0Amb el retorn de la democr\u00e0cia, \u00e9s va plantejar poc a poc la necessitat de treure a la llum i donar a con\u00e8ixer tots aquells fets del passat que van quedar silenciats pel franquisme.\u00a0Per aix\u00e0, aquesta mem\u00f2ria hist\u00f2rica \u00e9s tamb\u00e9 un exercici de mem\u00f2ria democr\u00e0tica.<\/p><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Merengue \u00e9s el nom que des del 1938 reb\u00e9 el Tossal del Deu on se situ\u00e0 una forta posici\u00f3 defensiva el qual s\u2019estenia des de la masia Botet (cal Massagu\u00e9) fins a aquesta posici\u00f3. Testimoni de durs enfrontaments b\u00e8l\u00b7lics entre els ex\u00e8rcits. La seva defensa fou vital per a les forces franquistes del V Cos d\u2019Ex\u00e8rcit d\u2019Arag\u00f3 del general Moscard\u00f3, i de la 27 Divisi\u00f3 del XVIII Cos d\u2019Ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica, principalment formada amb la lleva del biber\u00f3 i que mai va assolir l\u2019objectiu.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7019,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","filtre":[],"cpt_portfolio_group":[61,63,107],"class_list":["post-6978","cpt_portfolio","type-cpt_portfolio","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","cpt_portfolio_group-arquitectura","cpt_portfolio_group-paisaje","cpt_portfolio_group-historia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/cpt_portfolio\/6978","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/cpt_portfolio"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/cpt_portfolio"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6978"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/cpt_portfolio\/6978\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7780,"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/cpt_portfolio\/6978\/revisions\/7780"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7019"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6978"}],"wp:term":[{"taxonomy":"filtre","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/filtre?post=6978"},{"taxonomy":"cpt_portfolio_group","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.patrim.net\/pyrenoteca\/wp-json\/wp\/v2\/cpt_portfolio_group?post=6978"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}